Sor Emmanuel, entrevista de Maria Simma

(Els comentaris i les preguntes han estat fetes per Sor Emmanuel)

Sor Emmanuel: Maria, ens pots explicar quan et visità per primera vegada una ànima del Purgatori?

Maria Simma: Sí, va ser l’any 1940, de nit, a les 3 o a les 4 de la matinada. Vaig sentir algú que anava i venia de la meva habitació. Aquest soroll em va despertar. Vaig mirar si algú havia entrat.

-Vas tenir por?

-No, no sóc poruga. Quan era petita la meva mare em deia que era una nena molt especial perquè mai no tenia por.

-Explica’ns què va passar aquella nit.

-Oh, vaig veure que era un estrany. Anava i venia lentament. Li vaig preguntar de manera contundent :”Com has entrat aquí? has perdut alguna cosa?”. Però ell continuava caminant dins l’habitació com si no passés res. Li vaig tornar a preguntar “Què fas?”. I com que continuava sense dir res, em vaig aixecar de cop del llit per agafar-lo, però no vaig tocar res més que aire i l’home havia desaparegut… Aleshores vaig tornar al meu llit i vaig tornar a sentir que anava i venia. Em preguntava per què veia aquell home allà i per què no podia tocar-lo. Em vaig tornar a aixecar per agafar-lo i perquè es parés. Altre cop no vaig poder. Vaig quedar perplexa. Vaig tornar a ficar-me al llit. No va tornar a venir, però aquella nit no vaig poder dormir. El dia següent, després de la missa, vaig anar a veure el meu director espiritual i li vaig explicar els fets. Ell em va dir “Si tot això torna a passar, no preguntis “Qui ets?”, sinó “Què vols de mi?”

La nit següent, l’home va tornar. Era el mateix, i li vaig preguntar “Què vols de mi?” I em va contestar :”Fes celebrar tres misses per mi i seré alliberat”. Fou aleshores quan vaig comprendre que era una ànima del Purgatori.

El meu pare espiritual m’ho va confirmar. M’aconsellà de no rebutjar mai les ànimes del Purgatori, i acollir amb generositat les seves peticions.

-I després, continuaren les visites?

-Sí, durant alguns anys venien tan sols tres o quatre ànimes, sobretot durant el mes de novembre. Després no varen tornar.

-I què et demanen aquestes ànimes?

-Molts vegades demanen fer celebrar misses i que hi assisteixi, dir Rosaris i també fer el Via Crucis.

-Cal plantejar-nos una pregunta fonamental: Què és exactament el Purgatori?

-Diria que és una invenció genial de Déu. I voldria proposar-vos una imatge que tinc. Imagineu que un dia s’obre una porta i apareix un ser extremadament bonic, d’una bellesa mai vista sobre la terra. Quedeu fascinats, trastornats per aquest SER de llum i bellesa, i que a més ell demostra estar bojament enamorat de vosaltres (cosa que mai no ens haguéssim imaginat); us adoneu que ell també té un gran desig d’agradar-vos, d’abraçar-vos; i el foc de l’amor que crema ja en els vostres cors us empeny segurament a caure als seus braços. Però us adoneu, en aquest precís instant, que fa mesos que no us renteu, que feu pudor, que us sentiu horriblement lletjos; teniu el nas gotejant, els cabells greixosos i enganxats, horribles taques de brutícia per tota la roba, etc. Aleshores és quan us dieu a vosaltres mateixos :” No, no em puc presentar en aquest estat!. M’he de rentar, dutxar i tornar ràpidament a veure’l…” Però l’amor dels vostres cors és tan intens, tan fort, tan abrasador, que aquest dolor per l’espera és absolutament insuportable. I el dolor de l’absència, encara que tan sols duri pocs minuts, causa un profund dolor en el cor. I certament, aquest dolor és proporcional a la intensitat de la revelació de l’amor: és una Flama d’amor…

Doncs bé, el Purgatori és exactament això. És un retard imposat per la nostra impuresa, un retard abans de l’abraçada de Déu, una Flama d’amor que ens fa patir terriblement; una espera, o si volen, una enyorança, de l’Amor. És precisament aquesta Flama, aquesta gran enyorança la que ens purifica de tot el que encara és impur en nosaltres. M’atreviria a dir que el Purgatori és un lloc de desig, de desig boig de Déu, de Déu que ja ha estat reconegut i vist, però al qual la nostra ànima encara no s’hi ha unit.

Les ànimes del Purgatori parlen amb freqüència amb la Maria sobre aquest gran desig, d’aquesta set que tenen de Déu, i de com aquest desig és per a elles profundament dolorós; és, sense cap mena de dubte, una veritable agonia. En la pràctica, el Purgatori és una gran crisi, una crisi que neix de la falta de Déu.

Sobre això he volgut que la Maria ens detallés un punt que considero fonamental:

-Maria, les ànimes del Purgatori troben alegria i esperança enmig dels seus sofriments?

-Sí, cap ànima no voldria tornar del Purgatori a la terra, perquè elles ja tenen un coneixement infinitament més gran que nosaltres de Déu, i no podrien decidir-se mai per tornar a les tenebres d’aquest món.

Així doncs, la gran diferència entre els patiments del Purgatori i els de la terra és que al Purgatori, encara que sigui terrible el dolor de l’ànima, la certesa que es té de viure amb Déu és tan forta i indestructible que el goig d’aquesta certesa supera el dolor, i per res del món aquestes ànimes voldrien tornar a viure a la terra, on mai no es té res segur.

-Maria, podries dir-nos si és Déu qui envia una ànima del Purgatori, o si és la mateixa ànima qui decideix anar-hi?

-És la mateixa ànima qui decideix anar al Purgatori per purificar-se abans d’entrar al Paradís. Però cal dir també que l’ànima, quan és al Purgatori, s’uneix a la voluntat de Déu; per exemple, es complau amb el bé i desitja el nostre bé; experimenta molt d’amor per Déu i també pels que encara estem a la terra. Aquestes ànimes estan perfectament unides a l’Esperit de Déu, a la Llum de Déu.

-Maria, en el moment de la mort es veu clarament Déu, o bé es veu de manera confusa?

-De manera confusa; tot i això hi ha tanta claredat que és suficient per sentir enyorança.

-És cert! És una llum resplendent en relació a les tenebres de la terra; però tot i això no és res si es compara amb la llum que l’ànima coneixerà al Cel. De la resta, podem fer una confrontació amb les experiències de les que ens parla el llibre “La vida més enllà de la vida”: moltíssimes d’aquestes persones que, en un estat de premort (per coma, aturada cardíaca,etc.) han vist alguna cosa del més enllà, varen quedar tan fascinades en veure aquesta llum, que per a elles, després de l’experiència, ha estat una veritable agonia retornar a la vida terrenal.

-Maria, pots dir-me quin és el paper de la Mare de Déu envers les ànimes del Purgatori?

-Sí, hi va sovint per consolar-les i dir-los que han fet bé moltes coses, i les anima.

-Hi ha dies especials en què Ella les allibera?

-Sí, sobretot el dia de Nadal, el dia de Tots Sants, el Divendres Sant, el dia de l’Assumpció i el de l’Ascensió de Jesús.

-Però, Maria, per què es va al Purgatori? Quins són els pecats que porten amb freqüència les ànimes al Purgatori?

-Són els pecats contra la caritat, contra l’amor al pròxim, la duresa del cor, l’hostilitat, la calumnia; sí, totes aquestes coses. Sé que la maledicció i la calumnia es compten entre les culpes més greus que necessiten una llarga purificació.

La Maria ens posa un exemple que l’ha impactat molt i és un testimoni que vull explicar-vos. Es tracta d’un home i d’una dona; se li va demanar que s’informés sobre si eren al Purgatori. Amb gran sorpresa dels que li ho havien demanat, els digué que la dona ja era al Paradís i l’home al Purgatori. Però en realitat aquesta dona havia mort després d’un avortament, mentre l’home anava sovint a l’església i portava una vida, aparentment, força digna i pietosa. Aleshores la Maria s’informà novament, pensant que es podia haver equivocat. Però no, era tal i com havia dit: en realitat tots dos moriren alhora, però la dona s’havia penedit sincerament del que havia fet i s’havia mostrat molt humil; mentre que l’home, tot i ser religiós, ho jutjava tot i tothom, sempre es lamentava, parlava malament de la gent i criticava. Per això el seu purgatori era molt llarg. I la Maria va dir:” Mai no s’ha de jutjar per les aparences”.

Altres pecats contra la caritat són el rebuig de les persones que no estimem, la nostra manca de voluntat de fer les paus, de perdonar i totes les rancúnies que tenim al cor.

La Maria ens va explicar uns fets que ens fan reflexionar . És la història d’una persona que ella coneixia bé. Aquesta persona havia mort. Era una dona i era al Purgatori, amb forts patiments. Quan aquesta ànima va visitar la Maria, ella li va preguntar per què, i el perquè era que ella tenia una amiga, sí, una amiga amb la qual va tenir una gran enemistat, i aquella enemistat havia estat provocada per ella mateixa, i malgrat això, li havia tingut rancúnia durant molts anys. Quan la seva amiga, en diverses ocasions li va demanar de fer les paus, de reconciliar-se, ella l’havia rebutjat; i quan es va posar greument malalta, va continuar rebutjant la pau que se li proposava; i fins i tot al llit de mort, aquella amiga li havia suplicat de fer les paus, però ella ho havia tornat a rebutjar. Aquest era el motiu pel qual encara era en un purgatori molt dolorós, i per això havia anat a demanar ajuda a la Maria.

Aquest testimoni sobre la gravetat de conservar la rancúnia és molt significatiu. Parlant de paraules, hem de dir que una paraula de crítica, una paraula malèvola pot realment matar, i també una bona paraula pot curar.

-Aleshores, Maria, pots dir-nos quins són els que tenen més possibilitats d’anar directament al Paradís?

-Són aquells que tenen un bon cor, bo per a tothom. La caritat tapa una multitud de pecats.

Sí, és Sant Pau qui ens ho diu.

-I Quins són els mitjans que podem fer servir aquí a la terra per evitar el Purgatori i anar directament al Paradís?

-Hem de fer molt per les ànimes del Purgatori, perquè són elles les que alhora ens ajuden. S’ha de tenir molta humilitat: aquesta és l’arma més gran contra el Maligne. La humilitat elimina el mal.

Arribat aquest punt, he de fer referència a un bellíssim testimoni del Pare Berlioux (que ha escrit un bonic llibre sobre les ànimes del Purgatori), en relació a l’ajuda que ofereixen les ànimes a aquells que les ajuden amb oracions i sufragis:

“S’explica que una persona molt amiga de les ànimes del Purgatori havia consagrat tota la seva vida a intercedir per elles. Arribada l’hora de la seva mort, fou assaltada pel dimoni que veia que estava a punt d’escapar-se-li. Semblava com si estigués immersa en un abisme infernal. La moribunda lluitava contra el maligne des de feia temps, quan de cop i volta veié entrar a casa seva una multitud de personatges desconeguts, però resplendents de bellesa, els quals foragitaren el dimoni i, apropant-se al seu llit, li digueren paraules d’ànim i consol totalment celestials. La persona emeté un profund sospir i plena d’alegria va cridar: Qui són vostès? Qui són els que em fan tant de bé?. Aquells bons visitants contestaren: nosaltres som habitants del Cel, que la teva ajuda ha encaminat a la felicitat i, com a reconeixement, venim a ajudar-te per tal que creuis el llindar de l’eternitat i et lliuris d’aquest lloc d’angoixa i t’introdueixis en les alegries de la Ciutat Santa.

Amb aquestes paraules, un somriure va il•luminar el rostre de la moribunda. Els seus ulls es tancaren i es va adormir en la pau del Senyor. La seva ànima, pura com un colom, presentant-se al Senyor dels Senyors, va trobar tant protectors com advocats entre les ànimes que ella havia alliberat; i reconeguda digna de la glòria, va entrar triomfant, enmig dels aplaudiments i les benediccions dels qui havia alliberat del Purgatori”.

Tant de bo que també nosaltres, un dia, puguem tenir la mateixa sort!

Aleshores hem de dir que les ànimes, sí, les ànimes alliberades per la nostra pregària, són molt agraïdes. Els aconsello, doncs, que en facin l’experiència; les ànimes ens ajuden, coneixen les nostres necessitats i ens obtenen moltes gràcies.

-Aleshores Maria, ara penso en el bon lladre, en aquell que estava crucificat al costat de Jesús, i m’agradaria saber què va fer per tal que Jesús li prometés que, aquell mateix dia, seria amb ell al Paradís.

-Va acceptar humilment el seu patiment dient que era just. Va intentar que l’altre lladre acceptés també la seva culpa. Ell tenia el temor de Déu, és a dir, era humil.

Un altre bonic exemple, que ens explicarà la Maria Simma, demostra com un gest de bondat pot salvar, en molt poc temps, una vida de pecat. Escoltem-ho explicat amb les seves pròpies paraules:

“Coneixia un jove d’uns vint anys. Vivia en un poble veí del meu. Aquest poble havia estat durament colpejat i destruït per una sèrie d’allaus que varen matar un gran nombre d’habitants. Era l’any 1954. Una nit aquest jove era a casa dels seus pares. Imprevisiblement un terrible allau cau prop de casa seva. Sent crits esfereïdors que diuen: “Ajudeu-nos! Salveu-nos! Veniu a ajudar-nos! Estem atrapats per l’allau!. El jove es va aixecar immediatament per anar a socórrer aquestes persones. Però la seva mare, que havia sentit els crits, no el va deixar passar, va tancar la porta i va dir: “No, els altres els han d’ajudar, nosaltres no!. A fora és massa perillós. No vull que hi hagi un altre mort”.

Però a ell l’havien impactat aquells crits desoladors i volia veritablement socórrer aquella gent; així que apartà la seva mare i digué : “Sí, hi vaig! No vull deixar-los morir així!”, i va sortir. Però també ell, durant el trajecte, fou atrapat per una allau i va morir…

Dos dies després de la seva mort, em va venir a visitar a la nit i em va dir : “Fes celebrar tres misses per mi, així seré alliberat del Purgatori. Jo vaig anar a explicar-ho a la seva família i amics. Es van quedar molt sorpresos en sentir que, tan sols amb tres misses, es lliuraria del Purgatori. Algun dels seus amics va afegir : “Jo no hagués volgut estar en el seu lloc en el moment de la mort. Si haguessin vist totes les malifetes que va fer!… Però aquest jove, posteriorment, em va dir : “Jo he complert un acte d’amor pur posant en risc la meva vida i donant-la per aquelles persones; i és gràcies a això que el Senyor m’ha acollit tan ràpidament al Cel. És veritat, la caritat perdona una multitud de pecats”.

En aquest episodi es veu com un sol acte d’amor desinteressat ha estat suficient per purificar aquest jove d’una vida plena de malifetes; i el Senyor ha aprofitat aquest instant d’amor per cridar-lo cap a Ell. La Maria ha dit que aquest jove potser mai no hagués tingut durant tota la seva vida l’ocasió de realitzar un acte d’amor tan fort, i potser s’hagués convertit en un home malvat. El Senyor, en la seva Misericòrdia, l’ha cridat a Ell just en el millor moment, en el moment més pur a causa d’aquest acte d’amor.

Ara us posaré un altre exemple que ens mostra com el Senyor accepta i valora també un simple acte de bondat:

-L’ànima d’una dona es va presentar, un dia, amb una galleda a la mà. Què fas amb aquesta galleda?, li vaig preguntar. És la clau del meu paradís, em va contestar radiant. No he pregat gaire durant la meva vida; quasi mai no anava a l’església però una vegada, abans de Nadal, vaig netejar gratuïtament la casa d’una pobre vella. Ha estat la meva salvació. Aquesta és la prova que tot depèn de la caritat.

És també important, quan s’està a punt de la mort, abandonar-se a la voluntat del Senyor. La Maria em va explicar un cas molt bonic d’una mare de quatre fills que estava a punt de morir. En comptes de rebel•lar-se i inquietar-se va dir al Senyor : “Accepto la mort, en el moment que tu vulguis, i poso la meva vida a les teves mans. Et confio els meus fills i sé que t’encarregaràs d’ells”. La Maria em va dir que, degut a aquesta immensa confiança en Déu, aquesta dona va anar directament al Paradís sense passar pel Purgatori. Veritablement es pot dir que l’amor, la humilitat i l’abandó a Déu són tres claus d’or que ens fan entrar directament al Paradís.

-Maria, podries dir-nos quins són els mitjans més eficients per facilitar l’alliberament de les ànimes del Purgatori?

-El mitjà més efectiu és la Missa.

-Per què la Missa?

-Perquè és Crist qui s’ofereix pel nostre amor. És l’ofrena del mateix Crist a Déu, la més bonica de les ofrenes. El capellà és el representant de Déu i és el mateix Déu que s’ofereix i se sacrifica per nosaltres. L’eficàcia de la Missa pels difunts és major si han valorat la Missa quan vivien. Si en aquestes Misses han pregat amb tot el cor i si hi han anat també durant la setmana, segons el temps disponible, trauran gran profit de les misses celebrades per ells. També en això es recollirà el que s’ha sembrat. A més d’anar-hi nosaltres, no oblidem convidar-hi els nostres fills i, si és possible, convidem-hi també els nois i noies de les escoles.

Cap pare, cap mare, cap catequista no pot posar en el cor del nen el que el Nostre Senyor personalment li dóna, en gràcies, durant la Missa i la Comunió.

Afegiré que una ànima del Purgatori veu el dia del seu funeral: si es resa veritablement per ell o si, simplement, es fa acte de presència per demostrar que s’és allà. Elles diuen que les llàgrimes no serveixen per res per ajudar-les. En canvi serveix molt l’oració. Sovint aquestes ànimes lamenten el fet que les persones assisteixen al seu enterrament, però no fan ni una sola pregària a Déu; ploren molt, però això és inútil.

Amb relació a la Missa, voldria citar un bonic exemple explicat pel sant Mossèn d’Ars als seus parroquians:

- Fills meus, un bon capellà va tenir la desgràcia de perdre un amic molt estimat. Per això va pregar molt per la pau de la seva ànima. Un dia Déu li va fer saber que el seu amic era al Purgatori i tenia forts patiments. Aquest sant capellà va pensar que no podia fer res millor que oferir el sant Sacrifici de la Missa pel seu estimat difunt. En el moment de la Consagració, va prendre l’Hòstia entre les seves mans i va dir: “Pare Sant i Etern, a les teves divines mans hi ha l’ànima del meu amic al Purgatori i a les meves pobres mans de ministre teu hi ha el Cos del teu Fill Jesús. Doncs bé, Pare Bo i Misericordiós, allibera el meu amic i jo t’ofereixo el Teu Fill juntament amb tots els mèrits de la seva Gloriosa Passió i Mort”. Aquesta petició fou escoltada. En el moment de l’elevació, ell va veure que l’ànima del seu amic pujava al Cel resplendent de glòria. Déu havia acceptat l’ofrena.

“Per això fills meus, va concloure el sant Mossèn d’Ars, quan vulguem alliberar els nostres sers estimats que són al Purgatori, fem el mateix. Oferim al Pare, per mitjà del Sant Sacrifici, el seu Fill Predilecte, juntament amb tots els mèrits de la seva Passió i Mort, així no podrà negar-nos res”.

Altres maneres molt eficients per ajudar les ànimes del Purgatori són l’oferiment dels nostres patiments, les nostres mortificacions i el patiment voluntari, com per exemple el dejuni, les privacions, etc. I naturalment també els patiments involuntaris com les malalties, els dols, els abandonaments…

-Maria, vares ser convidada moltes vegades a patir per les ànimes del Purgatori per alliberar-les. Pots dir-nos què has viscut i provat en aquests moments?

-La primera vegada una ànima (era una dona) em va preguntar si volia patir tres hores, en el meu cos, per ella; i va afegir que després ja podria reprendre el meu treball. Vaig dir-me :”Si només són tres hores, ho accepto”. Aquestes tres hores em semblaren tres dies, de tan terribles com foren els patiments. Però al final vaig mirar el rellotge i vaig veure que només havien passat tres hores. L’ànima em va dir després que, havent acceptat patir amb amor aquestes tres hores, li havia estalviat vint anys de Purgatori.

-Maria, per què, una vegada s’és al Purgatori, no es poden fer mèrits, i en canvi mentre estem a la terra sí?

-Perquè en el moment de la mort els mèrits s’acaben. Mentre s’és viu es pot reparar el mal que s’ha fet abans. Les ànimes del Purgatori tenen una santa enveja per aquesta possibilitat nostra. Fins i tot els Àngels estan gelosos de nosaltres, perquè tenim la possibilitat de “créixer” mentre som a la terra. Però moltes vegades l’aparició del patiment en la nostra vida ens fa revelar-nos i tenim dificultats en acceptar-lo i viure-ho bé.

-Aleshores, com hem de viure el patiment per tal que doni fruits?

-Els patiments són la prova més gran de l’amor de Déu, i si s’ofereixen bé, poden salvar moltes ànimes.

-Però, què s’ha de fer per rebre els patiments com un do, i no (com es fa amb freqüència) com una punició o un càstig?

-S’ha d’oferir tot a la Mare de Déu, doncs ella sap millor que ningú qui necessita aquesta o aquella ofrena per ser salvat.

Voldria explicar un testimoni que la Maria m’ha explicat en referència al patiment. El fet va ocórrer l’any 1954. Una sèrie d’allaus varen caure sobre un poblet prop de Mana, causant danys molt greus. Uns altres allaus anaven en direcció al poble de la Maria. Però el que és curiós és que els allaus es varen parar de manera miraculosa davant aquest poblet, sense provocar-hi cap dany. Les ànimes digueren a la Maria que en aquest poblet hi havia viscut i mort una dona que va estar malalta durant trenta anys i havia estat mal cuidada; havia patit terriblement durant tots aquest anys, oferint els seu dolors pel bé del seu petit poble. Les ànimes explicaren a la Maria que, gràcies a l’oferiment d’aquella dona, el poble s’havia salvat. Ella havia ofert els seus patiments durant trenta anys i els havia suportat amb paciència. La Maria ens diu que, si aquella dona hagués tingut bona salut, no hagués pogut protegir el seu poble; afegeix que amb el patiment, pacientment suportat, es poden salvar més ànimes que amb les oracions. No hem de veure sempre el patiment com una punició. Pot ésser acceptat com a expiació, no tan sols per a nosaltres mateixos, sinó sobretot per als altres. Jesucrist era innocent, i fou Ell qui va sofrir més que tots per expiar els nostres pecats.

Només al Cel sabrem totalment què hem obtingut mitjançant el patiment suportat pacientment, en unió amb el patiments de Crist.

-Maria, són una mica rebels les ànimes del Purgatori degut als seus patiments?

-No, volen purificar-se i comprenen que els patiments són necessaris.

-Quin és el valor de la constricció i el penediment en el moment de la mort?

-La constricció és importantíssima. Els pecats són perdonats, però queda la conseqüència del pecat. Si es vol obtenir la indulgència plenària en el moment de la mort, és a dir, anar directament al Cel, l’anima ha d’estar lliure de qualsevol lligam.

A continuació voldria explicar un testimoni molt significatiu que ens ha explicat la Maria. Li havien demanat que s’informés sobre una dona els parents de la qual creien perduda, atès que havia portat molt mala vida i estava totalment immersa en el pecat. Va ser víctima d’un accident: havia caigut del tren i aquest la va atropellar i matar. Una ànima va dir a la Maria que aquesta dona s’havia salvat de l’infern perquè, en el moment de la mort, havia dit a Déu: “Fas bé en reprendre la meva vida, perquè així ja no et podré ofendre”, i això va cancel•lar tots els seus pecats. I això és molt significatiu, perquè un sol acte d’humilitat, de penediment en el moment de la mort, ens salva. Això no significa que aquesta dona no hagi passat pel Purgatori; però es va salvar d’un merescut infern a causa de la seva conducta.

-Maria, voldria preguntar-te si en el moment de la mort es té un temps per tal de que l’ànima pugui dirigir-se a Déu abans d’entrar a l’eternitat, és a dir, si té un temps entre la mort aparent i la mort real?

-Sí, el Senyor dóna a cada ànima alguns instants per tal que es penedeixi dels seus pecats i decideixi si accepta o no accepta arribar a Déu. En aquest breu temps es veu la pròpia vida com un film. Coneixia a un home que creia en els preceptes de l’Església, però no en la vida eterna; un dia es va posar greument malalt i va quedar en coma. Aleshores es veié en una sala on hi havia una pissarra on hi havia escrites totes les seves accions: tant les bones com les dolentes. Després la pissarra va desaparèixer, també les parets d’aquella sala, i tot era infinitament bonic. Aleshores es despertà del coma i va decidir canviar de vida.

Aquest episodi és semblant a tants altres referits en el llibre “La vida més enllà de la vida”: l’experiència de la llum sobrenatural és tal, que aquestes persones ja no poden viure més temps com vivien abans.

-Aleshores, Maria, a l’hora de la mort, Déu es revela amb la mateixa intensitat a totes les ànimes?

-A cada una li fa conèixer la seva pròpia vida i també la del seu patiment futur, però no és igual per a tothom. La intensitat de la revelació del Senyor depèn de la vida de cada ànima.

-Maria, el dimoni té el poder d’atacar-nos en el moment de la nostra mort?

-Sí, però les persones tenim també la gràcia de resistir-lo i rebutjar-lo, perquè, si la persona no ho vol, el dimoni no pot fer res.

-Maria, quins consells donaries al qui es volgués fer sant ja aquí a la terra?

-Ser molt humil. No s’ha d’ocupar d’ ell mateix. S’ha d’allunyar de l’orgull, que és la trampa més perillosa que té el Maligne.

-Maria, podries dir-nos si és possible demanar al Senyor de fer el propi Purgatori aquí a la terra per no haver de fer-lo després de la mort?

-Oh, sí. He conegut un capellà i una noia, tots dos estaven malalts a l’hospital. La noia deia al capellà que ella demanava al Senyor poder patir aquí a la terra tant com fos necessari per anar directament al Cel, i el capellà va respondre que ell no s’atrevia a demanar-ho. Al costat d’ells dos hi havia una religiosa que escoltava tota la conversa.

La noia va morir primer, i poc després el capellà; aquest s’aparegué més tard a la religiosa i li digué: “Si hagués tingut la mateixa confiança que aquesta noia, jo també hauria anat directament al Paradís”.

-Gràcies per aquest bonic testimoni, Maria.

Ara la Maria em demana cinc minuts de descans per anar a donar menjar a les gallines.

-Digues-me, Jesús no va mai al Purgatori?

-Cap ànima no m’ho ha dit. És la Mare de Déu qui hi va. Una vegada vaig preguntar a una ànima del Purgatori si havia d’anar ella mateixa a buscar les ànimes de les quals demanaven notícies. Em va contestar que no: és la Mare de la Misericòrdia qui dóna notícies. Ni tan sols els sants van al Purgatori; en canvi els àngels són allà: sant Miquel… i cada ànima té a prop el seu Àngel Custodi.

-Que fantàstic que els Àngels estiguin amb nosaltres! Però, què fan els àngels al Purgatori?

-Alleugen i consolen. Les ànimes poden veure’ls.

-Oh, que bonic!. Maria, si continues parlant-nos dels àngels, quasi em fas venir ganes d’anar al Purgatori. Una altra pregunta: Saps que, avui, molta gent creu en la reencarnació. Què diuen les ànimes d’aquest tema?

-Les ànimes diuen que Déu ens dóna una sola vida.

-Però alguns sostenen que una sola vida no és suficient per conèixer Déu i per tenir temps per convertir-se veritablement, i pensen que això no és just. Què els dius a aquestes persones?

-Totes les ànimes tenen una fe interior; encara que no siguin practicants, reconeixen Déu. No existeix ningú que sigui totalment incrèdul. Cada persona té una consciència per reconèixer el bé i el mal, una consciència donada per Déu i un coneixement interior, certament de diferents graus, però que saben distingir el bé del mal. Amb aquesta consciència cada ser humà pot arribar a la benaurança.

-Què passa amb les persones que se suïciden? Alguna vegada t’ha visitat alguna d’aquestes ànimes?

-Les ànimes que venen a mi són tan sols ànimes del Purgatori. Fins avui, mai no he trobat el cas d’un suïcidi que s’hagi perdut; això no significa que no n’hi hagi. Però algunes ànimes em diuen freqüentment que són més culpables aquells que han estat al seu voltant, perquè han estat negligents o han difós calúmnies.

En aquest punt, vaig preguntar a la Maria si les ànimes es penedeixen d’haver-se suïcidat, i la Maria em va respondre que sí, però em va dir que, amb freqüència, el suïcida és una persona malalta. Tot i això, les ànimes se’n penedeixen perquè, quan veuen les coses amb la llum de Déu, comprenen, en un sol instant, totes les gràcies que tenien reservades per a ells durant el temps que encara els quedava per viure, i veuen tot aquest temps restant (mesos o anys), i totes les ànimes que haguessin pogut ajudar oferint la resta de la seva vida a Déu; i el que els causa un dolor més gran és veure el bé que haguessin pogut fer i que en canvi no varen fer perquè escurçaren la seva vida. Però si la causa del suïcidi va ser una malaltia, el Senyor, sens dubte, no ho té en compte.

-Maria, voldria preguntar-te si les ànimes de persones d’altres religions, per exemple jueus, han vingut a visitar-te.

-Sí, i són felices. Qui viu la seva fe està en pau, però és mitjançant la fe catòlica que es guanya molt més pel Cel.

-Hi ha religions que són dolentes per a les ànimes?

-No, però hi ha tantes religions a la terra!. Els més propers a la fe catòlica són els ortodoxes i els protestants. Hi ha molts protestants que resen el Rosari; però les sectes són molt, molt dolentes. S’ha de fer tot el possible per sortir-ne!

-Maria, hi ha capellans al Purgatori? (Aquí veig que la Maria mira cap al Cel com per dir “Pobre de mi!”…).

-Sí, n’hi ha molts. Els qui no han col•laborat per tenir respecte per l’Eucaristia, i aleshores tota la fe en pateix. Amb freqüència són al Purgatori per haver descuidat la pregària, i la seva fe ha minvat; però també és cert que molts capellans han anat directament al Paradís.

Una trobada inoblidable per a mi fou una trobada amb un capellà que tenia la mà dreta de color negre. Li vaig preguntar-ne la causa: “Havia d’haver beneit més” em va dir. “Digues a tots els capellans que trobis que han de beneir molt més, poden donar moltes benediccions i conjurarien les forces del mal”.

-I què li diries a un capellà que volgués viure veritablement segons el cor de Déu?

-Li aconsellaria pregar molt a l’Esperit Sant i dir cada dia el Rosari.

-Maria, hi ha nens al Purgatori?

-Sí, però per a ells el Purgatori no és gaire llarg ni penós, perquè no tenen ple discerniment.

-Penso que alguns t’han vingut a trobar. Tu ens vares explicar la història d’aquella nena petita…l’ànima més petita que has vist; era una nena de quatre anys. Però, per què era al Purgatori?

-Per què? A aquesta nena els seu pares li havien regalat una nina per Nadal. Tenia una germana bessona a la que també li havien regalat una nina. La primera nena va trencar la seva nina i, d’amagat, quan sabia que ningú no la veia, va canviar la nina trencada per la de la seva germana bessona, i va fer el canvi sabent molt bé, dins el seu petit cor, que faria patir molt la seva germana; sabia que això era un engany i una injustícia. Aquest va ser el motiu pel qual va passar pel Purgatori.

Sí, els nens sovint tenen una consciència més viva que la dels adults, i és molt necessari lluitar contra la mentida; són molt sensibles.

-Maria, com poden els pares ajudar en la formació de la consciència dels seus fills?

-Sobretot amb el bon exemple; això és el més important; i després amb la pregària. Els pares han de beneir els seu fills i instruir-los bé en les coses de Déu.

-El que has dit és molt important. T’han visitat ànimes que practicaven perversions aquí a la terra? Penso, per exemple, en el camp de la sexualitat.

-Les ànimes que he conegut (totes del Purgatori), no s’han perdut, però han de patir molt per purificar-se. En totes les perversions el maligne hi és present. Sobretot en l’homosexualitat.

-Quin consell donaries a aquestes persones que són temptades per l’homosexualitat, que tenen aquestes tendències?

-Els diria que preguessin, que preguessin molt, per tenir la força d’allunyar-se’n. S’ha de pregar sobretot a l’Arcàngel sant Miquel, perquè és aquest qui lluita contra el Maligne.

-Oh sí, l’Arcàngel sant Miquel! I quines són les tendències del cor que ens poden conduir a la pèrdua de la nostra ànima, a la pèrdua definitiva de la nostra ànima, és a dir, a l’infern?

-És quan no es vol anar cap a Déu, és a dir, quan es diu decididament: ”Jo no ho vull”.

T’agraeixo molt aquest aclariment. Et voldria explicar que sobre aquest tema he interrogat la Vicka, una de les vidents de Medjugorje, i ella també em deia que a l’infern (i ella l’ha vist!), hi van tan sols aquells que decideixen anar-hi, no és Déu qui els hi envia. Al contrari, Ell suplica a l’ànima que aculli la seva Misericòrdia. El pecat contra l’Esperit Sant del que ens parla Jesús, i que per tant no és perdonat, és el rebuig radical de la seva Misericòrdia, i això, en plena llum i amb plena consciència. Vull dir que Joan Pau II ho explica molt bé en la seva encíclica sobre la Misericòrdia; però també en això podem fer-hi molt, mitjançant la pregària, per les ànimes que estan en perill de perdre’s.

-Maria, tens algun testimoni al respecte?

-Un dia estava al tren. Al meu compartiment hi havia un home que no parava d’atacar l’Església, els capellans i fins i tot d’ofendre Déu. No parava de maleir, i li vaig dir : “Vostè no té dret a dir tot això, no està bé! Quan vaig arribar a l’estació, mentre baixava els dos esglaons del tren, vaig dir senzillament a Déu : “Senyor, que aquesta ànima no es perdi!…” Alguns anys després l’ànima d’aquest home em va venir a visitar i em va explicar que va estar a la vora de l’infern, i que s’havia salvat tan sols per l’oració que jo havia fet en aquell moment.

-Sí, és extraordinari veure com tan sols un pensament, un impuls del cor, una senzilla pregària per algú, pot impedir-li anar a l’infern. I l’infern és això: és l’obstinar-se a dir NO a Déu; però les nostres pregàries poden suscitar, en qui mor, un acte d’humilitat; i tan sols un impuls d’humilitat, per mínim que sigui, té força suficient per evitar l’ infern.

-Una ànima em va explicar : “Em vaig matar anant en moto per Viena per no haver fet cas de les normes de trànsit”. Li vaig preguntar “Estaves preparada per entrar a l’Eternitat?”. “No ho estava, va contestar, però Déu dóna dos o tres minuts per tal que es puguin convertir els qui pequen contra Ell. I només qui el rebutja és condemnat”. L’ànima va continuar amb el seu comentari interessant i instructiu dient: “Quan ens morim en un accident, les persones diuen que era la nostra hora. És fals: això només es pot dir quan una persona mor sense ser culpa seva. Però per designis de Déu, jo hagués pogut viure encara trenta anys més; aleshores hagués transcorregut tot el temps de la meva vida”. Per això l’home no té el dret d’exposar la seva vida a un perill de mort; només en cas de necessitat. Un metge va venir un dia a lamentar-se que havia de patir pel fet d’haver escurçat la vida dels seus pacients amb injeccions per tal que no patissin més. Va dir que el patiment, suportat amb paciència, té per a l’ànima un valor infinit; tenim el deure d’alleujar els grans patiments, però no el dret d’escurçar la vida amb mitjans químics. En una altra ocasió va venir una dona. Em va confessar: he hagut de patir trenta anys de Purgatori perquè no he deixat anar la meva filla al convent”.

-Maria, No et sembla increïble que algú pugui arribar al punt de dir NO a Déu en el moment de la seva mort, quan el veu?

- Bé, per exemple un home em va dir que no volia anar al Cel. I saben per què? Perquè, segons ell, Déu permet els injustos i les injustícies… Jo li vaig dir que això ho fan els homes i no Déu. Em va respondre: espero no trobar Déu, després de la mort, perquè aleshores li trencaré el cap amb una destral”. Tenia un odi profund contra Déu; però Déu deixa que l’home tingui la seva voluntat lliure; podria impedir aquesta llibertat, però no, vol deixar a cada u la seva lliure elecció. Déu dóna a cada u, durant la vida terrenal i a l’hora de la mort, moltes gràcies per convertir-se, fins i tot després d’una vida transcorreguda dins les tenebres; però si es demana perdó, certament podem salvar-nos.

-Jesús va dir que és difícil, per a un ric, entrar al Regne del cel. Tu, personalment, has vist casos d’aquests?

-Sí, si fan bones obres, però obres de caritat, si viuen l’Amor, aleshores poden arribar a ser com els pobres.

-I ara, Maria, actualment, et visiten les ànimes del Purgatori?

-Sí, dues o tres vegades per setmana.

-Voldria saber què penses sobre les pràctiques d’espiritisme; per exemple quan s’invoquen els esperits dels difunts, es fan girar les taules, etc.

-No és bo! Amb freqüència és el dimoni qui fa moure les taules.

-Oh si, és important dir-ho! Això s’ha de fer saber a la gent, perquè avui, per desgràcia, aquestes absurdes pràctiques espiritistes augmenten cada vegada més…

-Ara, et prego que ens aclareixis: hi ha alguna diferència entre el que tu vius amb les ànimes dels difunts i les pràctiques d’espiritisme?

-No és lícit cridar les ànimes. Jo no busco que vinguin, venen per si soles, amb el permís de Déu. En l’espiritisme, en canvi, s’invoquen els esperits, se’ls crida. Però és el dimoni qui ve, fingint ser l’ànima d’aquell o l’altre. A vegades es presenta sota falses aparences, sense ser cridat.

-Tu, personalment, has estat alguna vegada enganyada per falses aparicions? Per exemple, pel dimoni que es fa passar per una ànima del Purgatori per parlar-te?

-Sí, una vegada una ànima em va venir a veure i em va dir : “No rebis l’ànima que vindrà després de mi perquè et demanarà massa patiments. Això no està al teu abast. No podràs fer mai el que et demanarà”.

Aleshores vaig quedar pertorbada. Vaig recordar el que m’havia dit el meu rector que havia d’acollir cada ànima amb generositat, i jo estava habituada a l’obediència. De cop vaig pensar: no podria ser el dimoni qui estigués aquí davant meu i no una ànima del Purgatori? No serà el dimoni que s’ha camuflat?…” Aleshores vaig dir a aquell home : “Si ets el dimoni, ves-te’n d’aquí”. Tot seguit va fer un crit molt fort i va marxar. I efectivament, l’ànima que va venir després era una ànima que necessitava molt que l’ajudés i era important que em vingués a veure i que jo l’escoltés.

-Quan apareix el dimoni, l’aigua beneïda sempre el fa marxar?

-El molesta molt i sovint marxa.

-Maria, actualment ets molt coneguda, sobretot a Alemanya, Àustria i per tot Europa, gràcies a les teves conferències i el teu llibre. Però al començament ho vivies amagada. Com és que de cop i volta la gent ha reconegut que la teva experiència sobrenatural és autèntica?

-Oh! Va ser quan les ànimes em van començar a demanar que supliqués a les seves famílies que tornessin un bé mal adquirit.

En relació amb això, la Maria em va explicar varis testimonis. Seria massa llarg explicar-los. Però, moltes vegades, diverses ànimes han vingut a veure-la per dir-li :”Vés a veure la meva família, a tal poble (i aquell poble ella no el coneixia), digues-li al meu pare, al meu fill, al meu germà que retornin tal propietat, tal quantitat de diners, tal objecte, que en tal lloc he obtingut de manera incorrecta, i així jo seré alliberada del Purgatori quan aquest bé sigui restituït.” Aleshores la Maria assenyalava tots els detalls d’aquell camp, d’aquella quantitat de diners, de tal objecte, d’aquell vestit així i així, i les persones es quedaven sorpreses veient que coneix tots els detalls, els quals algunes vegades ni la mateixa família no sabia, ni tampoc que aquell bé els seus parents l’havien mal adquirit. Ha set per fets com aquests que la Maria ha començat a ser molt coneguda.

-Maria, hi ha un reconeixement oficial de l’Església respecte al carisma que exerceixes cap a les ànimes del Purgatori, i també respecte aquells que creuen en el teu apostolat?

-El meu Bisbe m’ha dit que, fins que no hi hagi errors teològics, he de continuar. El meu mossèn, que alhora és el meu guia espiritual, també ho confirma.

-Et vull fer una pregunta que pot semblar indiscreta. Tu has fet tant per a les ànimes del Purgatori, que quan et toqui morir, milers d’ànimes t’escortaran fins al Cel. M’imagino que tu no hauràs de passar pel Purgatori, no és així?

-Oh! No crec que vagi al Cel sense passar pel Purgatori, perquè jo he tingut més llum, més coneixement, i per tant, les meves culpes són més greus. Però espero igualment que les ànimes m’ajudin a pujar al Cel.

-I tu, Maria, estàs contenta de tenir aquest carisma, o bé és pesat i cansat, les contínues peticions que et fan les ànimes?

-No, no em queixo de les dificultats, perquè sé que les puc ajudar molt; puc ajudar moltes animes, i sóc feliç de poder-ho fer.

-Maria, t’agraeixo, en nom dels lectors, aquests bonics testimonis que ens has explicat. Però, permet-me fer-te una darrera pregunta, per tal de poder conèixer-te millor: Podries explicar-nos, breument, quelcom de la teva vida?

-Sí, quan era petita volia entrar en un convent. La meva mare em deia que esperés a tenir 20 anys. No volia casar-me. La meva mare em parlava molt de les ànimes del Purgatori, i ja des que anava a l’escola, aquestes ànimes em van ajudar molt. Aleshores em deia que havia de fer-ho tot per elles. Quan vaig acabar l’escola, vaig pensar en anar al convent. Vaig entrar a les Germanes del Cor de Jesús, però em van dir que era massa dèbil de salut per poder-m’hi quedar. És veritat, de petita havia tingut una pulmonia i una pleuritis. La Mare Superiora va dir que jo tenia vocació religiosa, però em va aconsellar que entrés en una ordre més fàcil i esperés alguns anys. Contràriament, jo volia ingressar en una ordre claustral immediatament. Després de dos intents més, em van dir el mateix: era massa dèbil de salut. Va ser aleshores quan vaig pensar que la voluntat del Senyor era que no entrés en un convent. Vaig patir molt moralment, i pensava “El Senyor no m’ha fet veure què espera de mi”.

Aquesta espera va durar fins que vaig fer 25 anys, és a dir, fins al moment en què Déu em va confiar aquesta feina de pregar per les ànimes del Purgatori. M’havia fet esperar 8 anys!. A la meva família érem vuit fills. Jo treballava a casa des dels 15 anys. Després vaig anar a Alemanya, com a minyona a la família d’un pagès i després he treballat aquí, a la casa de Sonntag. A partir dels 25 anys, quan varen començar les visites de les ànimes, he hagut de patir molt per elles. Ara estic físicament millor.

Parla el seu confessor i director espiritual.

Havent llegit fa poc un informe sobre la Maria Simma, enviat pel Pare Alfons Matt (director espiritual de la vident) al Bisbe de la seva Diòcesi, considero útil afegir, per tal que els lectors en tinguin coneixement, aquestes breus notícies.

Maria Simma (la segona de vuit fills), va néixer el 5 de febrer del 1915 a Sonntag (Vorarlberg), Àustria, en una família molt pobre. El seu pare, Josep Antoni (18 anys més gran que la seva esposa, Lluïsa Rinderer), durant molts anys es va guanyar la vida treballant com a cuidador i masover del seu germà. Durant la primera guerra mundial va ser carter, després obrer vial i jornaler, després es va jubilar. Va anar a viure, juntament amb la seva dona i els vuit fills a una casa vella que havia heretat d’un mestre fuster. Degut a la gran pobresa de la família, els fills, des de molt jovenets, varen treballar i es van guanyar la vida: els nois com a obrers i les noies feien de mainaderes. La Maria Simma va ser molt pietosa des de jove, i anava sovint als cursos d’instrucció religiosa organitzats pel seu mossèn. Més tard va marxar del seu poble per motius de feina.

Volia fer-se religiosa però, com ja sabem, el Senyor tenia altres projecte per a ella. En l’informe del mossèn es llegeix que ella “va consagrar la seva virginitat a la Mare de Déu i va fer aquesta consagració a Maria en favor sobretot dels difunts”; es va oferir a Déu, fent-ho amb vots “com a ànima víctima, víctima d’amor i d’expiació”. El mossèn explica que en diverses ocasions i de diverses maneres, ella es va oferir com a víctima per ajudar els difunts, amb patiments voluntaris a vegades terribles, gràcies als quals va abreujar les penes de moltíssimes ànimes. A més dels patiments, va oferir a Déu contínues pregàries, misses i penitències.

Des de la mort del seu pare l’any 1947, viu sola a la casa del pare, i per sobreviure, continua cultivant l’hort, malgrat els seus anys. Viu en la pobresa i l’ajuda gent caritativa. No demana res, tot ho fa gratuïtament, i si algú li deixa ofrenes, les envia íntegrament a la Cúria, per a la celebració de misses, obres de caritat i sobretot, per a les missions.

Formes d’ajudar a les ànimes del Purgatori

El capellà, en el seu informe, subratlla que l’acció que realitza la Maria Simma no és tan sols ajudar els difunts com sempre ho ha fet, sinó també fer-se fervent promotora de l’ajuda dels vius a les ànimes del Purgatori i als moribunds. En totes les seves trobades amb gent, i també en el seu diari, sempre assenyala, amb insistència, les maneres d’ajudar, demanades també per les mateixes ànimes: misses, rosaris, oferiment dels patiments, Via Crucis, obres de caritat; i sobretot ajuda a les missions que, segons les ànimes, són de molta ajuda pels difunts. S’indiquen tot seguit maneres o mitjans menors d’ajuda que ens sorprenen i són, textualment:

“Encendre espelmes ajuda a les ànimes: sobretot perquè aquesta atenció d’amor els dóna una ajuda moral, i també perquè les espelmes estan beneïdes i dispersen les tenebres en què estan immerses les ànimes. Un nen d’onze anys de Kaiser va demanar a la Maria Simma que pregués per ell. Era al Purgatori perquè el dia dels fidels difunts va apagar les espelmes enceses que hi havia a les tombes del cementiri i va robar la cera per divertir-se. Les espelmes beneïdes són molt valuoses per a les ànimes. El dia de la Candelera, la Maria Simma va haver d’encendre dues espelmes per a una ànima, mentre suportava per a ella patiments expiatoris.

“Tirar aigua beneïda disminueix el patiment dels difunts”. Un dia la Maria Simma va tirar aigua beneïda per a les ànimes. Una veu li digué: ”Tira’n encara més”.

“Tots els mitjans no ajuden les ànimes de la mateixa manera. Si durant la seva vida algú no aprecia gaire la Missa, no li farà gaire profit quan sigui al Purgatori. Si algú no va tenir bon cor durant la seva vida, rebrà poca ajuda. Els qui van pecar difamant els altres, han d’expiar durament el seu pecat. Però qui en vida hagi tingut bon cor, rebrà molta ajuda”.

“Una ànima que havia deixat d’anar a Missa, va poder demanar vuit misses per disminuir els seus patiments, perquè durant tota la seva vida mortal havia fet celebrar vuit misses per una ànima del Purgatori”.

Tot seguit donaré algunes instruccions:

“Les ànimes del Purgatori es preocupen molt de tots nosaltres i del Regne de Déu (és sempre el capellà qui escriu). En tenim la prova per certs advertiments que donaren a la Maria Simma.

Les instruccions que segueixen (continua el mossèn) han estan preses de les seves anotacions: “No serveix de res lamentar-se dels temps en què vivim. És necessari dir als pares que ells en són els principals responsables. Els pares no poden fer res pitjor pels seus fills que consentir-los tots els seus desitjos donant-los tot el que volen, tan sols perquè estiguin contents i no cridin. D’aquesta manera l’orgull s’instal•la al cor del nen. Més tard, quan el petit comença a anar a l’escola, no sap dir el Parenostre ni fer el senyal de la Creu. A vegades no sap absolutament res de Déu. Els pares es disculpen dient que això ho han d’ensenyar els catequistes o els professors de religió.

Si l’ensenyament de la religió no comença des de l’infantesa, la religió no perdura quan les persones es fan grans. “Eduquin els nens en la renúncia. Per què hi ha avui aquesta indiferència religiosa, aquesta decadència moral? Perquè els nens no han après a renunciar! Amb el temps esdevindran persones descontentes i sense discreció, que prenen part en tot, ho volen tot. Això provoca tantes desviacions sexuals, les pràctiques antinatalistes i el crim de l’avortament. Qui des de petit no ha après a renunciar, es torna egoista, sense amor, un tirà. Per aquest motiu avui hi ha tant d’odi i falta de caritat. Volem veure temps millors? Hem de començar per l’educació dels infants.

Es peca molt en contra de l’amor al pròxim, sobretot amb la murmuració, l’engany i la calúmnia. Per on es comença? Pel pensament. S’han d’aprendre aquestes coses des de la infància i hem de procurar allunyar immediatament els pensaments contraris a la caritat. Si combatem ràpidament els pensaments contra la caritat, no arribarem a jutjar els altres sense caritat.

Per a tots els catòlics l’apostolat és un deure. Alguns l’exerceixen amb la professió, d’altres amb el bon exemple. Molts es lamenten que la gent es malmet per les converses contra la moral i contra la religió. Aleshores, per què callem? Els bons també han de defensar les seves conviccions i declarar-se cristians… Tot cristià hauria de buscar el regne de Déu i esforçar-se en fer-lo créixer, doncs si no es fa així, els homes no estaran en condicions de reconèixer el govern de la Providència. L’exagerada preocupació pel cos no ha d’apaivagar la preocupació per l’ànima…

M’agradaria acabar aquí. Fullejant l’informe del mossèn (a qui voldria dir-li les gràcies de tot cor), varem poder veure també algunes pàgines del diari de la Maria: en aquestes hi ha una saviesa que no prové del món, sinó de les ànimes que l’instrueixen…

Doncs bé, he de dir-los que estic molt contenta de conèixer la Maria Simma, una dona que ha donat totalment la seva vida als altres. Cada segon, cada hora de la seva vida té un pes d’eternitat, no tan sols per a ella, sinó que per a tantes, tantes ànimes, conegudes o no, que ella, de diverses maneres i amb tant d’amor, ha ajudat a alliberar-se del Purgatori i a trobar la felicitat eterna al Cel.”

Comentaris de Sor Emmanuel.

18 de març del 2011. Benvolguts fills de Medjugorje, lloats siguin Jesús i Maria!

1.- El 2 de març, la Mirjana va rebre l’aparició mensual de la Mare de Déu a la Creu Blava envoltada d’un gran nombre de pelegrins, tot i que més acotada que en altres ocasions a causa del temps hivernal. Després d’aquesta, la Mirjana ens va transmetre el missatge següent:

Estimats fills, el meu cor maternal pateix terriblement quan veig els meus fills que persistentment prioritzen allò que és humà per sobre del que és de Déu. Els meus fils que, malgrat tot els que els envolta i malgrat tots el signes que els són enviats, pensen que poden caminar sense el meu Fill. No, no poden!. Estan caminant cap a la perdició eterna. És per això que us reuneixo a vosaltres que esteu disposats a obrir-me els vostres cors, a vosaltres que esteu disposats a ser apòstols del meu amor, a ajudar-me; de tal manera que vivint l’amor de Déu pugueu ser un exemple per aquells que no el coneixen. Que el dejuni i la pregària us donin fortalesa per fer-ho. Jo us beneeixo amb la benedicció maternal en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Gràcies”.

El 18 de març la Mirjana va rebre l’aparició anual a la Creu Blava, compartint tot seguit amb nosaltres el missatge següent:

“Estimats fills, estic amb vosaltres en el nom de l’amor més gran, en el nom del Déu estimat, el que es va apropar a vosaltres per mitjà del meu Fill i us va mostrar el seu veritable amor. Desitjo conduir-vos pel camí de Déu. Desitjo ensenyar-vos el veritable amor perquè els altres ho vegin en vosaltres, per tal que vosaltres ho veieu en els altres, perquè pugueu ser uns germans per a ells i que els altres vegin un germà misericordiós en vosaltres. Fills meus, no tingueu por d’obrir-me els vostres cors. Amb amor maternal us mostraré què és el que espero de cada u de vosaltres, què espero dels meus apòstols. Veniu amb mi. Gràcies”.

La Santíssima Mare de Déu ens va demanar que reséssim pel capellans dient: “Insisteixo una altra vegada: triomfaré juntament amb ells”.

2.- Per a un millor temps de Quaresma. Durant la meva estada a Itàlia, vaig experimentar una nova forma de renúncia quaresmal que vull compartir amb vosaltres, confiant que serà útil per a moltes famílies i comunitats:

A partir del nostre primer dinar a Sassuolo, i envoltada per una desena d’amics, vaig suggerir que entre nosaltres no parléssim de menjars, sinó que busquéssim parlar de temes que ens ajudessin a tenir més llum a les nostres ànimes i que d’aquesta manera ens fessin créixer. Naturalment volíem parlar de Jesús, del que ens havia fet comprendre recentment a través de l’Evangeli o d’algun fet de la nostra vida. Va ser una experiència memorable! Ens va ser difícil acabar la sobretaula; tots volíem continuar profunditzant sobre tots aquests temes i el cor ens cremava. Una mica semblant al cas dels deixebles d’Emaús (evidentment, guardant distàncies), varem experimentar la presència de Jesús d’una manera tangible i teníem ganes de dir-li: “Senyor, queda’t amb nosaltres!”.

Tan sols és necessari proposar-ho abans de començar a menjar. Normalment seiem a taula sense tenir consciència de la importància d’aquest moment tan estimat per Déu, i aleshores comentem tot el que ens passa pel cap en aquell moment, parlem de coses banals, o fins i tot lamentablement parlem malament del pròxim. I aquest temps compartit pot transformar-se en un moment privilegiat d’intercanvi, on cada u s’interessa pel creixement del Regne de Déu en el cor dels seus companys de taula. Si ho diem durant la pregària de benedicció abans del menjar, ràpidament comprovarem que Déu ve a la cita (molt content per haver estat convidat, com a mínim una vegada!), i el menjar prendrà un caire totalment diferent.

Una àvia croata tenia el costum d’anar cada dia a Missa. En tornar a casa seva, compartia amb els seus familiars el que el capellà havia dit durant l’homilia. Una vegada, al començament de les aparicions, per motius de salut no va poder anar a l’església, però la seva família va anar a Missa. Quan tornaren els preguntà què havia dit el pare Jozo (que en aquell moment era el capellà de la parròquia de Sant Jaume Apòstol). El capellà havia demanat a tots els fidels que es comprometessin a no dir ni una sola paraula contra el pròxim durant tota la vetllada. En sentir això, l’àvia espontàniament va dir: “Però aleshores, de què parlarem?.

Mentre era aquí a la Terra, Jesús sempre va donar importància als àpats compartits. Quina bona ocasió també per a nosaltres de fer-ne un temps de benedicció i no un temps per ser omplert de paraules banals o per ofendre Déu… Comprovo sovint que Jesús escolta el desig del qui li demana: “Senyor, utilitza’m durant aquest àpat perquè tot sigui en glòria Teva”.

3.- La tragèdia del Japó. Tots estem aterrats per les imatges i les notícies que ens arriben del Japó. Sense ànim de continuar afegint comentaris al que ja s’ha publicat, vull recordar aquí els mitjans que la Gospa ens ha donat, que són els mitjans més eficients per evitar nous cismes. La Mare de Déu i Mare del Creador ens diu :”Només per mitjà del dejuni i de la pregària podem parar les guerres, impedir les guerres…” Però ometem sovint el final d’aquest missatge :” i suspendre les lleis naturals”. (PS 2)

Efectivament, sembla com si la Terra es queixés davant les tenebres de la humanitat que vol prescindir de Déu. No ha dit darrerament la Mare de Déu que ella no perdia l’esperança? No ens ha parlat d’un “temps nou”, d’un “temps de pau que el seu cor espera amb impaciència”? Està a les nostres mans suavitzar i escurçar el temps de prova! M’he trobat amb molta gent que ha començat a fer dejuni seguint els desitjos de la Mare de Déu, però que més tard han abandonat, desanimats davant el combat o per altres raons i motius. No! Hem de perseverar! !Hi ha en joc quelcom de terriblement important! Massa germans i germanes no coneixen Déu i necessiten la nostra consagració i la nostra fidelitat! La Mare de Déu té encara altres missatges per comunicar-nos, i avui ens diu: “Us mostraré el que espero de cada un de vosaltres, el que espero dels meus apòstols”. Continuem amb Ella, perquè Ella sabrà ensenyar-nos a cada un de nosaltres quina és la nostra missió específica en aquest temps de prova. Ella compta tant en nosaltres!”

Concretament, podem fer molt per ajudar les víctimes de la catàstrofe.

-Pels que han mort, podem fer celebrar almenys una Missa pel descans de les seves ànimes, cosa que és un acte d’exquisida caritat envers el pròxim.

-Pels supervivents, per aquells que ho han perdut tot, pels que estan ferits i tenen por de ser les properes víctimes, podem resar i dejunar amb tot el nostre cor. Podem enviar-los també els nostres àngels custodis perquè els socorrin i els reconfortin en el seu calvari. Això representarà per a ells un benefici directe del Cel, mentre que l’ajuda humanitària sempre té els seus límits.

4.- Solemnitat de Sant Josep, 19 de març. Mai ningú no s’ha hagut de penedir d’haver triat com a amic de l’ànima i com a patró i conseller per a la seva família Sant Josep. Ell, el “pare adoptiu del Fill de Déu” és qui proveeix les nostres necessitats espirituals i temporals. Aquí a Medjugorje, la seva ajuda es fa palpable cada vegada que l’invoquem. Les famílies necessitades n’obtenen grans beneficis. En el PS 7 trobareu les seves lletanies “que continuen sent efectives després del seu Sant”.

Estimada Gospa! Avui et necessitem més que mai! No ens desemparis! “Finalment volem posar el teu Fill al primer lloc de les nostres vides!

Sor Emmanuel (Traduït del castellà)

PS 1- Futures missions : A finals del mes de març, Sor Emmanuel anirà a Àsia: Indonèsia, Singapur, Malàisia, etc. Ella compta amb les nostres pregàries, indispensables en aquests temps difícils. Gràcies de tot cor.

PS 2- En el llibre “Curar-se i alliberar-se per mitjà del dejuni” hi trobareu molta informació sobre el tema.

PS 3- Quan hagin de fer algun regal als seus amics o familiars, Per què no regaleu un aliment substancial per a l’ànima? Per aconseguir el material de Sor Emmanuel podeu contactar amb:

Argentina: gisele¬_riverti@mensajerosdelareinadelapaz..org Tel (+54 11)o (011) 4431-7847

Xile: foyertome@gmail.com

Espanya: hijosdemedjugorjeespana@gmail.com Tel. 676059594

EEUU: www.fcpeace.com (Anar a Tienda-Medjugorje)

Mèxic: dulcelanda@hotmail.com Tel. (+52) 3331223223

Perú: Libreria Magníficat, lilypesa@hotmail.com Tel. (+51) 1448 1789

PS 4- Celebracions de Medjugorje en viu i en directe ! Entrant al link de la Parròquia de l’Apòstol Sant Jaume: http://www.medjugorje.hr/es/multimedia/tv-web/

PS 5- Per rebre aquest butlletí per e-mail els voltants del dia 15 de cada mes, podeu inscriure-us a les adreces següents:

Castellà: boletinsoremmanuel@mensajerosdelareinadelapaz.org

Francès: wmmedjugorje@childrenofmedjugorje.com

Anglès i alemany: pray@childrenofmedjugorje.com

Italià: info@vocepiu.it

Croata: rsilic@yahoo.com

Portuguès: medjugorjeport@yahoo.com

Xinès: delai.teresa@gmail.com

L’adreça https://ui.constantcontact.com/appData/local/Datos%20de%20programa/Microsoft/Worl/www.childrenofmedjugorje.com ofereix aquest butlletí en altres idiomes.

Des d’Espanya també hi ha: medjugorje_paz-suscribe@uahoogropus.com.

A Catalunya també es poden sol•licitar els butlletins en català i els envien al domicili.

Contestadors telefònics amb el missatge del dia 25

Espanya : 9134554041

Estats Units (1) 305 362 7314 (en castellà i anglès).

PS 6- Feu-vos el pa del dejuni!

La Mare de Déu ens convida a dejunar amb pa i aigua els dimecres i divendres. A vegades abandonem el dejuni degut a la mala qualitat del pa. Elaborar el propi pa és molt beneficiós i saludable, especialment si es barreja farina de segó amb farina blanca. Recordem beure molt els dies que fem dejuni.

N.T. Personalment, el que em resulta més pràctic és fer una bona qualitat de pa en motlles de tipus púding anglès (tots que hi càpiguen en una sola fornada, al meu forn n’hi caben sis). Una vegada ja estan freds, els congelo, tallats en paquets segons la quantitat que es mengi per dia de dejuni.

Us passo la recepta:

1kg de farina de blat

½ kg de farina integral

1/4 de kg de segó de blat, 50 grams de llevat de blat, un grapat de llavors de lli i un altre de llavors de sèsam

1 cullerada de sal.

En un recipient ample, barrejar-hi tots aquests ingredients secs i deixant un forat al mig. Col•locar-hi: 2 cullerades d’extracte de malta (o bé una culleradeta de sucre), 15 grams de llevat sec o 50 grams de llevat fresc, una mica d’oli i la suficient aigua tèbia.

Tot seguit es va posant aigua tèbia al forat del centre, s’hi barregen els elements amb una cullera i s’hi van incorporant els elements secs fins a formar una massa tova, fent moviments circulars cap amunt amb la mateixa cullera per tal d’airejar la massa. Tapar-la a continuació amb una tapa o drap humit i deixar que llevi durant un parell d’hores (o d’un dia per l’altre) en un lloc caldejat o no menys de 25 graus. Untar els motlles amb oli. Posar farina sobre un pedrís, col•locar-hi unes 5 o 6 cullerades de massa i treballar-la fins que es formin uns panets tendres. Agafar cada panet i donar-li cops tirant-los diverses vegades a sobre el pedrís (això fa que la massa tingui elasticitat i que el pa no es trenqui quan estigui cuit). Posarem cada panet en un motlle i el cobrirem amb un trosset de roba perquè torni a llevar fins que la massa arribi a dalt del motlle.

Posar els motlles al forn pre-escalfat i coure-ho a 150º fins que s’hagi format un crosta a sobre (uns 50 o 60 minuts). Desemmotllar-los quan encara estiguin calents i deixar refredar el pa. Col•locar-lo en bosses de plàstic per congelar.

PS 6- Lletanies de Sant Josep.

Senyor, tingueu pietat. Senyor tingueu pietat.

Crist tingueu pietat. Crist tingueu pietat.

Senyor tingueu pietat. Senyor, tingueu pietat.

Jesús, escolta’ns. Jesús, escolta’ns.

Déu, Pare celestial. Tingueu pietat de nosaltres.

Déu, Fill, Redemptor del món. Tingueu pietat de nosaltres.

Déu, Esperit Sant. Tingueu pietat de nosaltres.

Santa Trinitat, Un sol Déu. Tingueu pietat de nosaltres.

Santa Maria, prega per nosaltres.

Sant Josep, prega per nosaltres.

Descendent de David,

Espòs de la Mare de Déu,

Cast custodi de la Mare de Déu,

Pare adoptiu del Fill de Déu,

Diligent protector de Crist,

Cap de la Sagrada Família

Justíssim Josep,

Castíssim Josep,

Prudentíssim Josep,

Fortíssim Josep,

Obedientíssim Josep,

Fidelíssim Josep,

Mirall de paciència,

Amant de la pobresa,

Model dels artesans,

Glòria de la vida familiar,

Custodi de les verges,

Pilar de les famílies,

Auxili dels afligits,

Esperança dels malalts,

Patró dels moribunds,

Terror dels dimonis,

Protector de la Santa Església,

Anyell de Déu, que treus el pecat del món, perdona’ns Senyor.

Anyell de Déu, que treus el pecat del món, escolta’ns Senyor.

Anyell de Déu, que treus el pecat del món, tingues pietat de nosaltres.

El va fer Senyor de casa seva. I li donà potestat sobre totes les seves possessions.

Preguem. Oh Déu, que en la teva inefable providència et vas complaure en elegir el benaventurat Josep per tal que fos l’espòs de la teva santa Mare, concedeix-nos, et preguem que siguem dignes de tenir com al nostre intercessor al Cel aquell qui venerem com el nostre Protector. Tu que vius i regnes pels segles dels segles. Amén.